mercoledì, marzo 24, 2010

Pòsdoman voo a Ciass - Racont in milanès, quinta part.

Ai do or num avevom mis a post tuscòss, el Marian el voeureva savè se l’era tutta ona comedia per fagh fa ‘l pittor, ma quand ‘l Toni l’ha dervì la porta la vos ghe andàda via e sem tucc rimast de gess. El Toni ha dì, pianin pianin: -Tutto liscio– ‘l ha scandì -ma quand l’è che savaremm se l’hèmm fada col bus?-

-Poeu vèss– dis el Marian -che on quei cont el gh’àbia giamò l’acredit, ma sicur ga minga la disponibilità, adess vialter me dee ona man che devom portà via el material e poeu, a cà mia, dem on ogiada cont el computer, ti Ernestin te vègnett?-

Mì hoo ciamàa de subit l’Ivana, che l’era andada dal peruchè prima che rivass la pula e già che la gh’era… L’è tornada che la sembrava on pòrtugall, ma mì, che sunt minga on stupid, gh’hoo fa i compliment e l’hoo lissada ben ben e poeu: -Num a vem a cà del Marian a sistemà l’attressadura. ‘Pena che so che gh’hìnn i danè te ciami e te disi che ho ciapàa… La penicillina. Spetem minga in pè stellassa, che la poeu vess longa.-

-Hoo ciapàa GenteViaggi Ernestin, sto gir te scampet nò, se l’è minga ona crociera, la sarà on més in d’on villagg al sol, che voeuri diventà negra me on politic almen ona volta prima de vèss vegia de trà via.-

El Marian mì avevi mai savù doe stess de cà, ma sta mòda di fals d’autor ghe rendeva propri ben se’l podeva tegnì cà in via Apollodoro,Citta Studi, ona cà domà in de per lu: seminterrà, pian terren e prim pian, piscinina, ma cont el giardin.

Num sem andàa prima sot, in laboratorii, a met via la soa roba e poeu in salott, pensavi giamò de met i ciap in poltrona, quand el Marian, cont in man dò Veuve Clicquot:

-Ernestin, menter che mì ciapi ‘l portatil e foo i colegament, te voret rafredà i vedov? In cusina ghe tutt el giass che te voret. -

-Femm: bòlògna, grana e champagne? Ah, gh’hoo nò la bòlògna, te ve ti Toni a ciapàla? Me racumandi ona feta sola, ma spessa on did -

-Meno mal che gh’è el Marian– ghe foo –s’eri adrè a preoccupam che magnarìssom nò. Ma com’è che te gh’hé nò ‘l wireless? -

-Gh’hoo minga de cor in gir per cà cont el computer al col, l’è pussè sicur inscì, ma el Renat com’è che l’è minga ‘rivà?-

-Lassa stà Marian, ch’el Renatin per mì, l’era già chi che vardava la cà de prima che rivassem num, sicur che ‘l sonarà dòpo ch’el torna ‘l Toni.-

* * *

El Toni l’aveva apena scartà la bòlògna che ‘l Renatin el derva la porta e ‘l dis: -Ben, fin chi, l’hèmm fada pulida.-

Sérum tucc setà in poltrona, cunt el computer sul tavolin in mes e i bicer in man, che spettavom che ‘l Marian disess on quaicoss, anca la bòlògna e ‘l grana sembraven ansios, sudà com’eren de guttin de gras, ma domà mì i vardavi e, di tant in tant, ne mangiavi on quei toch.

-L’è inutil che ghe foo refresh,- dis el Marian -el ghe nò, aspetom on quart d’ora. Intant che sem tuch insema gh’hoo de dìv on quaicòss.-

-Menter che spetavi in portineria, hoo pensà che saria sta mej avègh giamò pront tucc i numer de l’IBAN scritt su on file, minga domà i noster, ma anca on quei alter de scorta che, nel cas che la lista la fusse longa, i noster quater sarìen stà minga assè e dopo ghe sarìa minga sta ‘l temp de copià quei de la lista original, sensa sbaglià e fà nass di sospett. Me dispias d’avegh minga pensà de prima, ma l’è inscì. Alura hoo ciapàa, da la posta che gh’era in portineria, di depliant de l’UNICEF, d’Emergency e di alter organisasion del gener che me ricordi nò e hoo copià i numer lor, e meno mal che hoo fa inscì, perchè la lista l’era de quatordes numer, l’ultim hoo copià de la lista original. Anche inscì hemm fa giust in temp prima che rivassen i pulé.-

On silensi pensieros è rimast on quei moment in de la stansa, poeu el Renatin l’ha dì: -Se la va sem compagn de Robin Hood. Alegher!- e l’ha bevu in d’on fià el so bicer.

-Adess, a ogni bon cont, ve stampi di copìi de sta lista, andèmm in ofici.- e disend inscì el Marian se alsa cont la ciavetta in man, e num ghe vem adrè.

Cont i foeuj in man sembravom tri bamba cont di gratta e vinc, el Toni se s’ciariss la vos e ‘l dis: -Hìnn tucc de on milion, nò, men che l’ultima.-

El Marian alora: -Hoo lassà tutt pussè egual che l’era, domà per l’Iban hoo incollà la lista che avevi fàa, ma l’ultim l’ho copiàa istess, ghe l’ho chi.- e la dà a mì.

Mì la vardi, -Marian,- ghe disi –te set on artista, sensa vardà i numer se po’ nò trovà la diferensa. Ma on quart d’ora l’è passàa, andemm a controlà, che chi hèmm de fa nagott.-

Menter che salivom la tension la montava insem ai pè, in salot domà el Renat el s’è setà comod, mì e ‘l Toni erom cont i ciap sospes, menter ch’el Marian, driss in pè, meteva i so numer segret cont el portatil in man sensa fass vedè.

Quand el s’è setà giò hemm vist: “Bonifici in entrata” “1.000.000 euro” mì e ‘l Toni sem finìi in genoucc a fianch de lu.

-E uno- dis el Marian -Adess ghe de vedè se anche i voster ariven, el me cont l’è su l’UBS de Lugan, poeu vess che per on bonifich internasional ghe voeur pussè.-

-Ma alura!- dis el Toni -Mì ghe la fò pu, quand l’è che poeudi tirà ‘l fià?-

-Domà quand ti ha spendù tucc e te podet dà indrè nagott!- dis el Renatin e soleva l’angol del làvor de mes milimeter prima de mangià finalment on toc de bòlògna.

L’è stà quel el brindisi de la serada che me ricordi mej, n’hèmm fa sens’alter ancora, e ancora, hèmm lassà la cà del Marian che ‘l tavol l’era on cimiter, minga domà de vedoe gh’era tutt on campionari.

L’Ivana l’è andada in crociera cont la miè del Toni, mì e lu sem chi che controlum i IBAN per savè a chi hìnn andàa i danè, i alter sembren a post hìnn tucc di organisasion che se conossen, ma ghe n’è vun, che spussa on po, par che l’intestatari sia la “Casa di riposo per artisti italiani “Paul Gauguin”” a Tahiti” e ‘l Marian se troeuva pu.

fine

martedì, marzo 23, 2010

Pòsdoman voo a Ciass - Racont in milanès, quinta part.

A contà quel che hèmm fàa quel pomerig e ‘l dì dòpo son minga bon, ma tant hèmm fàa, tant hèmm brigàa che, quand che al Toni gh’è rivada la telefonada del procurator de scend in strada che lù ‘l rivava, tuc num sèrom al noster post.

Mì séri con la scova in man che nettavi ‘l marciapè come l’ho mai nettàa, el Marian l’éra in de la portineria, che la gaveva i vedrad covert de giornai e ‘l sidel de la pitura foeura e on cartell in su la porta “Lavori in corso”, denter avevom mis el scanner, el computer e la stampant, senza desmentegà ‘l necessari del falsari: matiti, ingranditor, sbianchett, e on mazz de foeui de carta de pes divers eren sul tavol, ma gh’era anca l’armamentari complet, in d’ona valisa in d’on canton.

El Renatin l’era al numer civich dòpo del noster cunt ona tosa, che la tegniva ona bicicleta e faseven mòstra de parlà.

El Toni l’è vegnu giò di scal bianch che ‘l pareva sortìi de l’obitori, ghe sont andàa visin e goo dìi de tornàa a cà e fregass la facia cunt el asciugamani, che l’era palid mè se avess de trà su.

Quand l’è rivàda la BMW de l’aocatt, el Tosi sortiva del porton, apena lu l’è montàa su mì goo battùu la scova sul mur, l’era ‘l segnal: la tosa che la ciacolava cunt el Renatin l’è montada in bicicleta e l’è partida, on attim e la machina ghe rivada adrè, le l’ha sbandàa e la gh’è burlada contra, l’era gnanca ancoeura in tera che ‘l Renatin l’era davanti a la machina che ‘l vosava parolasc, ma ‘l parlava cont i acent sbagliàa, me se ‘l fuss minga italian.

Menter che l’Ivana, la mia miè, ch’évom imbarcàa de subit nel teatrin, la vosava che ghe voeureva l’ambulanza, sont andàa anca mì a mettem in mes, inscì covrivi la ciclista a l’aocat, subit el Marian el me vegnu adrè.

El Renatin alora l’ha tràa fora l’aocatt de pes menter che ‘l Marian, de l’altra part, ciapava de la borsa, che l’era sul sedil dedrè, tutt quel che gh’era e tornava in de la portineria.

Subit mì me sont mis in mes tra l’aocatt e ‘l Renatin, me se gh’avessi, mì, de salvà l’aocatt d’ona tigher, l’aocatt l’è rimast inscì tra mì e la machina e ‘l podeva fa nagott, menter che mì afrontavi la tigher, che cercava de destra e de sinistra de ciapala, lu ‘l podeva apena apena spostass on po’ de chi e de là, intant num, tigher e lion, vosavum insema.

La concionada che sem riussìi a fà la gh’ha trà foeura di negozi e di cà on po’ de gent, che l’ha comincià a telefonà al 113 al 118, el Renatin gh’aveva i occ foeura del co menter che mì ‘l rusavi per tegnil lontan, che ona qualch saccagnada l’avevi giamò ciapada, intant l’aocat el me girava de drè, a destra e a sinistra per nascondess e tegnim in mes.

L’era tucc in man del Marian, el doveva cambià la lista original di beneficiari di bonifich cont’ona noeuva, cumpagna, ma minga istèss. Se ‘l Marian l’era minga sortìi voeureva dì che gh’era materia, la lista la poeudeva vess taroccada, bon segn, l’era minga nominativa, la gh’aveva domà i numer de l’IBAN.

El Toni intant l’era anca mò setàa al so post e ‘l faseva mostra de vèss stremì.

Sentivi, pu che vedè, che on poeu de gent l’era visin a la tosa in tera, ma mì séri impegnà a fà la part del salvador, pian pian el Renatin cominciava a vess men acès. Quand che pareva che l’aocat prendess coragg disevi che l’era nient, el Renatin alora ‘l vosava anca mò mè on matt, alora disevi a l’aocatt che mì gh’entravi nagota e fasevi mostra de andà via, ma lù el me tegniva in mes, intant se sentiven lontan i siren.

Tutt a on trat m’acorgi che ‘l Renatin ‘l me fa cen cont i occ e vedi che a fianc de la mia ramazza, poggiàa al porton, gh’è ‘l baston de pittor, l’è ‘l segnal, alora mì me giri e disi a l’aocatt che cont quel malnat se poeu nò ragionà, l’è mej spetà la polizia e intant el rusi denter a la machina, menter che num sem girà, tutt in gir s’è fàa silenzi, domà i siren de l’ambulanza e di panter che ariven e tròven nagot.

La bicicleta la gh’è poeu, la tosa gnanca, de sang in tera ghe n’è nò, la tigher l’è sparida, l’è rimast domà che ‘l lion, che l’ha ricògnossù nissun, di alter testimoni ghe n’è nò bisogn, finiss che ‘l aocatt, ciapàa de la prèssa, ‘l voeur che finiss tutt inscì, bevom on cafè cunt i pulè e ognun a cà soa.

Anche num voeurevom che la finiss de subitt, nò che la si ghavess de mandà al dì apress, che magari on queidun s’acorgiss, de la lista farlocca.

La tension l’era tanta, ma num podevom fà nagott, “se la va gh’ha i gamb” continuava a dì el Marian menter che pittavom la portineria, la vernis l’era tanta, hèmm pittà anca la ritirada, ne avanzava anca mò on cicin hèmm pittàa anca ’sgabuzzin, insoma sérom nervos e i or passaven nò.

domenica, marzo 21, 2010

Pòsdoman voo a Ciass - Racont in milanès, terza part

-Toni, dam a trà alora, intant che spetom el Renatin e 'l Marian, num femm el gir del pratun e ti te me diset per fil e per segn ste fét quand te vét a Ciass.-
-Ghe poch de dì, el vegn el procurator e andemm a Ciass, in machina, la soa.-
-Pian. Pian. L'omm l'è semprer l'istèss?-
-Sì. nò, nò, do volt l'è vegnu on alter, 'l m'ha dit che 'l sò capo l'aveva avu on contratemp.-
-I document che te devett firmà i ha giamò lu?-
-Sì Ernestin, hìnn in d'ona borsa sul sedil dedrè, semper la stessa.-
-Strada, fii semper la stessa?-
-Semper! De cà mia, semprer driss, se finiss in tangenzial e poeu de lì in autostrada fin a Ciass, ghe nò de sbagliass.-
-Che machina l'è, quanti portier la gà?-
-L'è ona Lancia cunt quater portier, ma Ernestin che cassu de domand te me fét, sem minga in commissarià, gh'hoo copàa nissun!-
-Atent a la merda! Toni, mì devi savè tuscoss, se voeurom fà la ciambela cont el bus. Te vedett che anca a fa do pass se ris'cia de mett el pied su ona merda? Num devom fà che s'acorgi nissun fin quand che l'è fada, e poeu: aria! Ah, dimm on poeu, quand violter avii fàa di bonifici, me avìi fàa a dagh i numer de l'ABI e l'IBAN el nom e 'l rest?-
-El procuratur gh'ha gìà ona distinta che mì firmi, davant al funzionari e poeu bon!-
-Pian, pian! L'è on foeuj bianc o l'è on mòdol stampà?-
-Ma... Famm pensà on moment... nò, l'è semper stà on foeuj bianc normal, anzi, on de quei spess che gh'era minga bisogn de mettegh'en sott on'alter per fà la firma.-
-Eh, dim on poeu, el funzionari te dà indrè ona ricevuda, a ti o al procurator?-
-A varda, l'è propri bela; el funzionari, per mì, m'ha cognussù de subit che mì sont el duu de picch, ma 'l parla semper drizz a mì e la ricevoda la me la dà semper a mì.-
-Adess Toni fèmm inscì come te disi mì: quand vegnen i alter mì ghe conti come la se svolg la “funzion” per come lo capida mì, ti te scoltet tuscòss e te fé tucc i giont e i precisazion che te credet.-
Semm andàa in silenzi per on poeu, mì me sentivi ona certa ecitazion che la me montava denter, me sentivi me se fussi tornàa indrè de trent'an, ma sentivi anca che 'l Toni l'era on poeu che'l me voreva dì on quaicòss, alura gh'hoo dìi che gh'era minga de preocupass, la gent che andavom a incontrà l'era gent seria e che, se a lu ghe fuss minga piasù el pian che saria vegnù foeura del noster conciliabul, gh'aveva de dì domà “arimortis”, come quand giocavum a ciapass de fiulèt e morta lì.

sabato, marzo 20, 2010

Pòsdoman voo a Ciass - Racont in milanès seconda part

Quand che semm rivàa riconossevi pu la piazza, in mezz al trafic gh’aveven fa ona fontana cont in gir in gir tucc panchin con l’aqua che bagnava i pè de la gent setada, i camion e i bus fasevan ona fumera che sararia andada ben pe ‘l speck, e ‘l Gianni ghera pu, al so post gh’era on kebab cont a fianc ona telefoeunera, fòrse l’era mej inscì, gheren almen cinq o ses cabin, podevi anca cambià tra ona telefonada e l’altra.

-Toni- gh’hoo dìi quand che hoo finì -hoo trovà domà ch’el Renatin e ‘l Marian e gh’hoo dàa apuntament de chi a dò or, se ved che sem tocc vecc e che gavem de fà nagott, ai tempi sarìen stàa tuti ancora in lett, tocherà dagh on quajcoss…

-“Ça va sans dire”. Se cavom on quajcoss ch’hìin nò legnad.– dis el Toni ridend amar.

-L’è minga el cas de tornà a cà, che fèmm a pena in temp a rivà che gh’averissum de tornà indrè, alora Toni ‘ndemm a fa on gir al “Porto di Mare” come se diseva nel ventenni, ti t’el conosset? -

-Mì savevi che ghera ona balera, ma ghe son mai andàa, ma com’è che ti te cognùsset inscì ben sta zona?-

-Mì son nassù al Corvett e la storia del Port de Mar me la contava a toch el me nonn, quand andavom a pescà ne la roggia Vettabbia. Partissom, che menter che ‘ndemm te conti.-

- Ti te ghe de savè che sta zona de Milan l’è la pussè bassa che ghe, i cà vecc gaveven nò la cantina, perchè poch che te scavett te trovet l’aqua.-

-Ben alora, par che già i Romani avessen fàa on canal navigabil de Milan fin al mar, doveva vess la Vettabbia che la finiva nel Lamber e poeu in del Po. -

-La storia del Milan con l’aqua lè ona storia longa e contrastada, i milanes han fàa e disfàa canali e port… Varda che m’inventi nagott, hoo fàa ona “villeggiatura” che gavevi compagn de cella on ingegnèr ch’el aveva copàa la mjè e lu ‘l m’ha contàa tucc. -

-Se te vardett i Navilii de Milan te vedarett che riven e parten de Milan de su e de giò, de destra e de sinistra, tant che la Darsena l’era on dei port pussè traficàa d’Italia. Fin da l’inizi del secol passàa aveven progetàa de fà on canal fin a Venezia, passand de Cremona e de Mantua, passada la prima guera mondial aveven ricominciàa a scavàa, propi chi visin a le via Emilia, el Porto de Mar de Milan, a ogni elezion parlen del canal miracolos, ma l’han mai finìi.- -Eco varda, sem rivàa, te vedett che bus? L’era pussè grand, ma ona part l’han riempìi con la rumenta, vint o trent’an fa.

-Giò de là, te vedet la Certosa de Chiaravall? Ben, prima la ghe la Vettabbia quela che han fàa i Romani. -

-Ernestin, ascultem, goo minga testa adess…-

venerdì, marzo 19, 2010

Pòsdoman voo a Ciass

- Racont in milanes, un toc al dì. -

N.B. Mi hoo cercàa de scriv seguend l’ortografia classica, se hoo sbagliàa on quajcoss son pront a riparà, se poeudi.

Prima puntata - In cui si scorge il problema.

Eren apéna pasàa i set e mez de matina, mì sèri lì che dervìvi la portinerìa, quand l’è ‘rivà ‘l Tòni, el me vegn quasi adoss e ‘l me dis, visin visin, propi custàa a l’orégia: - Pòsdomàn a voo a Ciass…-

El gaveva un’aria come se’l m’avess dì el terz de Fatima, mì l’hoo vardà me on stupid, avevi minga ancora bevùu ‘l cafè e cercavi de ricordà se g’avevi de savé on quajcoss de sta gita a Ciass, alura, tant per dì on quajcoss, ghe foo: - Ben alùra pàghem el café! - e foo per andà foeura.

Toni el me ciapa per on brasc e ‘l me tira denter de la portineria vardand in gir in gir. Alora anca mì vardi se ghe on queidun che ghe vègn adrè, ma ghe nissùn.

‘Pena che sem denter el Tòni sara la porta, buta on oeucc a destra e a sinistra e dà ona ogiada anca ne la ritirada, e poeu ‘l se seta giò ‘me fuss giamò stracch, cominci a vess preocupàa…

-Ernestin- me dis vardand in tera -voo a Ciass!

-Portem la ciocolada! Ma insoma l’è minga in Africa, se ghe de fà sto teatrin?-

-Voo minga in gita! Voo a ciapà i capitai.-

-Savevi minga che te seret on scioeur! Balabiot nò, ma che t’avevet i capitai l’è noeuva! Son cuntent per ti, adess paghem el café che mo gh’hoo de netà ‘l marciapé e poeu gh’hoo de portà la scioeura Bandelli al laboratorj per cavagh el sang.-

-Ernestin ciapem minga per el cu, i danée hìnn minga i mè, mì son dumà ‘l prestanòm, l’è des an che go la pension farlocca, me dan quei mil e cinqcent euro al mes per tasé e firmà i cart che me dan, ma adess voeuren portà a cà i dané… e mì resti disoccupà…-

-Ma, la silicosi in Belg, anca quela l’è on montà sù, ona gabola, ona farfanteria…-

-Ma nò Ernestin, quela la gh’hoo; ma l’è minga assé d’avegh la pensiùn! Me mancava el duu per cent, l’è dumà assè d’avegh el fiaton per andà su al prim pian a pé; ma adess se foo? Pòsdomàn finis el paradis! E mì che pensavi de ves in purgatòrj, che ogni volta che vedevi ona Fiama Giala pensavi che vegniven a ciapàm! Adess se foo?- Disend inscì el se drizza in pè come se ‘l dovess andà sul patibol.

-Sètess giò, che mì voo a ciapà duu cafè chi dal cines, intant ti te preparet tuta la storia, che poeu ti te vegnet con mì a cumpagnà la Bandelli in laboratorj e te me cuntet tuscòss, che tant le l’è sorda me na campana.-

Intant che speti i cafè entren duu bancarj del Credit al canton, senti che parlen del gran de fà che gh’han cont el scudo del Tremonti; ciapi i duu cafè e vo.

Gaveva propri reson el me nònn quand el diseva che “lader e paron, l’è come dì: bronz e otton”, han rubàa dì e nott e adess hìnn a pòst cont’ona limòsina.

Ne la portineria el Toni l’éra setà e ‘l vardava e ‘l calendari de Platinette, che la mia miè l’ha tacà sul frigidère per famm pasà la famm, la vardava me se ‘l fùss l’imàgin del Sacher Coeur. Gh’hoo mis davanti el cafè e lù ‘l m’ha vardàa. -Bév!- Ghe foo -Che l’hoo giamò rugàa e fà nò sta piva che ghe chi l’Ernestin Baloss.-

Ben, la foo brev: menter che compagnom la Bandelli, lu el m’ha contàa su ona storia, che s’el gh’avèss minga avùu la facia longa ch’el gh’aveva, mì nò gh’avarìa credùu a nagott.

-Toni– ghe foo quand ch’el finiss -hìnn giamò pasàa trent’ann. nò, pussèe! Che fasevi el gir de le bische, cont’el Francis, hoo pagàa el cont e tiri drizz, ma cognussi anca mò on queidun… Vardem minga inscì, spavèntes nò, voeuri minga fà una dora, ma ona castigada la ghe voeura! Diavol, la me vegnuda anca la rima! Sù ‘ndemm a bév on bicèr, ma cambium de cafè, gh’hoo de fà di telefonad che cont’el mè le mej de nò, ciapa la machina che ‘ndemm dal Gianni, s’el ghe ancamò.

El Toni el pareva ch’el gh’avess de trà su; alora gh’hoo dìi che, se’l voeuréva nò, mì gh’avevi sentì nagòtt e amìs come prima, ma l’era minga on fioeu, l’aveva lavorà con la dinamit in sacocia e adess l’era visin de diventà nonn, che me disess cosa l’era ch’el voeureva de mì, che mì la ciocolada la voeurevi nò, ma a la mia miè ghe piaseva bianca cont i nougatt e ‘l caramel.

-Andemm Ernestin, ti te ga reson.– El me dis, vardando’m drizz in di oeucc. -Hoo lavorà on chilometer sota tera, poeudi minga cagamm adoss per paura de quela facia de merda, e se anca la Madonina la ghe l’ha con lu sem in bòna compagnia.- mì son minga sicur de quel ch’el voeureva dìm, ma on’indea la ghe l’hoo.
La continuarà doman, se poeudi.

martedì, marzo 16, 2010

Berlusconi mette in pericolo la salute di chi ha una coscienza.

Il pericolo di gravi squilibri psichici riguarda tutti noi dotati di un poco di senso critico e di una qualche, pur limitata, dose di ragionevolezza, le secchiate di sciocchezze e contradditorie fanfaluche che, quotidianamente, getta sulla platea di proni giornalisti e leccapiedi, riportate con fervore da televisioni e giornali rischia di destabilizzare completamente la psiche degli italiani, dopo averne succhiato i portafogli con iniziative ardite quanto fallimentari.
Urge presentare il conto a questo bieco soggetto.

martedì, marzo 02, 2010

Galantine di gatto, o di coniglio.

Questa ricetta con il gatto può essere messa in pratica solo in un paese libero, non in Italia, dove non resta che rassegnarsi al coniglio, quindi questo blog non può essere accusato di istigazione a delinquere in quanto anzi raccomanda, fin tanto che non cambierà questa iniqua suddivisione degli animali in “d’affezione” e “eduli”, di astenersi, sul territorio italiano, dal consumo di gatto.
Occorrente per 6 persone:

-1 grosso gatto adulto 4/5 kg o 1 coniglio stesso peso,

-1/2 kg olive verdi da snocciolare quelle vendute snocciolate sono notoriamente poco buone,

-1 grossa cipolla,

-2 carota medie,

-1 cucchiaio di pan grattato e 1 cucchiaio di farina di ceci ben nescolati,

-2 gambi di sedano o una bella fetta di sedano rapa,

-30 g di zenzero in salamoia,

-1/2 bicchierino di gin

-2 chiodi di garofano,

-qualche grattata di noce moscata o un bel pizzico di macis.

-un pizzico di curry (meglio se delle Antille),

-sale q.b.

Preparazione:

-dopo avere scuoiato l’animale e con attenzione rimosso le interiora, se si tratta di un animale non molto giovane può essere necessario farlo marinare tre giorni in frigo nella birra, dopodiché disossare l’animale a crudo (una bella prova per il cuoco e per il coltello) e, della carne, farne pezzi non più grandi di un dito,

-mescolare in una capace terrina la carne con le spezie e il pan grattato con la farina di ceci,

-porre la carne in un canovaccio bianco facendone uno o due cilindri compatibili con le dimensioni delle pentole disponibili, al loro centro si porranno le carote e si spargeranno le olive,

- si cucini l’involto in acqua salata che lo copra bene, meglio, se saranno due, uno alla volta nella stessa acqua che si regolerà di sale,

- lasciatolo raffreddare si tolga il canovaccio e si tagli in fette di circa 1/2 cm con un coltello ben affilato,

- si sciolgano dei fogli di gelatina di maiale nel brodo freddo e lo si porti a bollore, quando sia a temperatura ambiente lo si versi a cucchiaiate sulle fette (che saranno state raffreddate in frigo) ci si pongano delle fettine di zenzero ben distese e subito si ripongano in frigo, dopo qualche ora si controlli se la gelatina copre in strato continuo tutte le fette, semmai si aggiunga ancora qualche cucchiaio di brodo.

Ad accompagnare queste galantine una insalata di rucola e arance con olio sale e limone oppure una insalata di funghi e sedano con olio e limone o poche gocce di aceto all’estragone.

Il brodo che non era necessario per la gelatina lo si potrà servire in tazza, come antipasto caldo, con un uovo di quaglia aperto, ma non rotto, un giro di pepe bianco e qualche crostino all’aglio.