martedì, marzo 23, 2010

Pòsdoman voo a Ciass - Racont in milanès, quinta part.

A contà quel che hèmm fàa quel pomerig e ‘l dì dòpo son minga bon, ma tant hèmm fàa, tant hèmm brigàa che, quand che al Toni gh’è rivada la telefonada del procurator de scend in strada che lù ‘l rivava, tuc num sèrom al noster post.

Mì séri con la scova in man che nettavi ‘l marciapè come l’ho mai nettàa, el Marian l’éra in de la portineria, che la gaveva i vedrad covert de giornai e ‘l sidel de la pitura foeura e on cartell in su la porta “Lavori in corso”, denter avevom mis el scanner, el computer e la stampant, senza desmentegà ‘l necessari del falsari: matiti, ingranditor, sbianchett, e on mazz de foeui de carta de pes divers eren sul tavol, ma gh’era anca l’armamentari complet, in d’ona valisa in d’on canton.

El Renatin l’era al numer civich dòpo del noster cunt ona tosa, che la tegniva ona bicicleta e faseven mòstra de parlà.

El Toni l’è vegnu giò di scal bianch che ‘l pareva sortìi de l’obitori, ghe sont andàa visin e goo dìi de tornàa a cà e fregass la facia cunt el asciugamani, che l’era palid mè se avess de trà su.

Quand l’è rivàda la BMW de l’aocatt, el Tosi sortiva del porton, apena lu l’è montàa su mì goo battùu la scova sul mur, l’era ‘l segnal: la tosa che la ciacolava cunt el Renatin l’è montada in bicicleta e l’è partida, on attim e la machina ghe rivada adrè, le l’ha sbandàa e la gh’è burlada contra, l’era gnanca ancoeura in tera che ‘l Renatin l’era davanti a la machina che ‘l vosava parolasc, ma ‘l parlava cont i acent sbagliàa, me se ‘l fuss minga italian.

Menter che l’Ivana, la mia miè, ch’évom imbarcàa de subit nel teatrin, la vosava che ghe voeureva l’ambulanza, sont andàa anca mì a mettem in mes, inscì covrivi la ciclista a l’aocat, subit el Marian el me vegnu adrè.

El Renatin alora l’ha tràa fora l’aocatt de pes menter che ‘l Marian, de l’altra part, ciapava de la borsa, che l’era sul sedil dedrè, tutt quel che gh’era e tornava in de la portineria.

Subit mì me sont mis in mes tra l’aocatt e ‘l Renatin, me se gh’avessi, mì, de salvà l’aocatt d’ona tigher, l’aocatt l’è rimast inscì tra mì e la machina e ‘l podeva fa nagott, menter che mì afrontavi la tigher, che cercava de destra e de sinistra de ciapala, lu ‘l podeva apena apena spostass on po’ de chi e de là, intant num, tigher e lion, vosavum insema.

La concionada che sem riussìi a fà la gh’ha trà foeura di negozi e di cà on po’ de gent, che l’ha comincià a telefonà al 113 al 118, el Renatin gh’aveva i occ foeura del co menter che mì ‘l rusavi per tegnil lontan, che ona qualch saccagnada l’avevi giamò ciapada, intant l’aocat el me girava de drè, a destra e a sinistra per nascondess e tegnim in mes.

L’era tucc in man del Marian, el doveva cambià la lista original di beneficiari di bonifich cont’ona noeuva, cumpagna, ma minga istèss. Se ‘l Marian l’era minga sortìi voeureva dì che gh’era materia, la lista la poeudeva vess taroccada, bon segn, l’era minga nominativa, la gh’aveva domà i numer de l’IBAN.

El Toni intant l’era anca mò setàa al so post e ‘l faseva mostra de vèss stremì.

Sentivi, pu che vedè, che on poeu de gent l’era visin a la tosa in tera, ma mì séri impegnà a fà la part del salvador, pian pian el Renatin cominciava a vess men acès. Quand che pareva che l’aocat prendess coragg disevi che l’era nient, el Renatin alora ‘l vosava anca mò mè on matt, alora disevi a l’aocatt che mì gh’entravi nagota e fasevi mostra de andà via, ma lù el me tegniva in mes, intant se sentiven lontan i siren.

Tutt a on trat m’acorgi che ‘l Renatin ‘l me fa cen cont i occ e vedi che a fianc de la mia ramazza, poggiàa al porton, gh’è ‘l baston de pittor, l’è ‘l segnal, alora mì me giri e disi a l’aocatt che cont quel malnat se poeu nò ragionà, l’è mej spetà la polizia e intant el rusi denter a la machina, menter che num sem girà, tutt in gir s’è fàa silenzi, domà i siren de l’ambulanza e di panter che ariven e tròven nagot.

La bicicleta la gh’è poeu, la tosa gnanca, de sang in tera ghe n’è nò, la tigher l’è sparida, l’è rimast domà che ‘l lion, che l’ha ricògnossù nissun, di alter testimoni ghe n’è nò bisogn, finiss che ‘l aocatt, ciapàa de la prèssa, ‘l voeur che finiss tutt inscì, bevom on cafè cunt i pulè e ognun a cà soa.

Anche num voeurevom che la finiss de subitt, nò che la si ghavess de mandà al dì apress, che magari on queidun s’acorgiss, de la lista farlocca.

La tension l’era tanta, ma num podevom fà nagott, “se la va gh’ha i gamb” continuava a dì el Marian menter che pittavom la portineria, la vernis l’era tanta, hèmm pittà anca la ritirada, ne avanzava anca mò on cicin hèmm pittàa anca ’sgabuzzin, insoma sérom nervos e i or passaven nò.

Nessun commento: