domenica, marzo 21, 2010

Pòsdoman voo a Ciass - Racont in milanès, terza part

-Toni, dam a trà alora, intant che spetom el Renatin e 'l Marian, num femm el gir del pratun e ti te me diset per fil e per segn ste fét quand te vét a Ciass.-
-Ghe poch de dì, el vegn el procurator e andemm a Ciass, in machina, la soa.-
-Pian. Pian. L'omm l'è semprer l'istèss?-
-Sì. nò, nò, do volt l'è vegnu on alter, 'l m'ha dit che 'l sò capo l'aveva avu on contratemp.-
-I document che te devett firmà i ha giamò lu?-
-Sì Ernestin, hìnn in d'ona borsa sul sedil dedrè, semper la stessa.-
-Strada, fii semper la stessa?-
-Semper! De cà mia, semprer driss, se finiss in tangenzial e poeu de lì in autostrada fin a Ciass, ghe nò de sbagliass.-
-Che machina l'è, quanti portier la gà?-
-L'è ona Lancia cunt quater portier, ma Ernestin che cassu de domand te me fét, sem minga in commissarià, gh'hoo copàa nissun!-
-Atent a la merda! Toni, mì devi savè tuscoss, se voeurom fà la ciambela cont el bus. Te vedett che anca a fa do pass se ris'cia de mett el pied su ona merda? Num devom fà che s'acorgi nissun fin quand che l'è fada, e poeu: aria! Ah, dimm on poeu, quand violter avii fàa di bonifici, me avìi fàa a dagh i numer de l'ABI e l'IBAN el nom e 'l rest?-
-El procuratur gh'ha gìà ona distinta che mì firmi, davant al funzionari e poeu bon!-
-Pian, pian! L'è on foeuj bianc o l'è on mòdol stampà?-
-Ma... Famm pensà on moment... nò, l'è semper stà on foeuj bianc normal, anzi, on de quei spess che gh'era minga bisogn de mettegh'en sott on'alter per fà la firma.-
-Eh, dim on poeu, el funzionari te dà indrè ona ricevuda, a ti o al procurator?-
-A varda, l'è propri bela; el funzionari, per mì, m'ha cognussù de subit che mì sont el duu de picch, ma 'l parla semper drizz a mì e la ricevoda la me la dà semper a mì.-
-Adess Toni fèmm inscì come te disi mì: quand vegnen i alter mì ghe conti come la se svolg la “funzion” per come lo capida mì, ti te scoltet tuscòss e te fé tucc i giont e i precisazion che te credet.-
Semm andàa in silenzi per on poeu, mì me sentivi ona certa ecitazion che la me montava denter, me sentivi me se fussi tornàa indrè de trent'an, ma sentivi anca che 'l Toni l'era on poeu che'l me voreva dì on quaicòss, alura gh'hoo dìi che gh'era minga de preocupass, la gent che andavom a incontrà l'era gent seria e che, se a lu ghe fuss minga piasù el pian che saria vegnù foeura del noster conciliabul, gh'aveva de dì domà “arimortis”, come quand giocavum a ciapass de fiulèt e morta lì.

Nessun commento: