venerdì, marzo 19, 2010

Pòsdoman voo a Ciass

- Racont in milanes, un toc al dì. -

N.B. Mi hoo cercàa de scriv seguend l’ortografia classica, se hoo sbagliàa on quajcoss son pront a riparà, se poeudi.

Prima puntata - In cui si scorge il problema.

Eren apéna pasàa i set e mez de matina, mì sèri lì che dervìvi la portinerìa, quand l’è ‘rivà ‘l Tòni, el me vegn quasi adoss e ‘l me dis, visin visin, propi custàa a l’orégia: - Pòsdomàn a voo a Ciass…-

El gaveva un’aria come se’l m’avess dì el terz de Fatima, mì l’hoo vardà me on stupid, avevi minga ancora bevùu ‘l cafè e cercavi de ricordà se g’avevi de savé on quajcoss de sta gita a Ciass, alura, tant per dì on quajcoss, ghe foo: - Ben alùra pàghem el café! - e foo per andà foeura.

Toni el me ciapa per on brasc e ‘l me tira denter de la portineria vardand in gir in gir. Alora anca mì vardi se ghe on queidun che ghe vègn adrè, ma ghe nissùn.

‘Pena che sem denter el Tòni sara la porta, buta on oeucc a destra e a sinistra e dà ona ogiada anca ne la ritirada, e poeu ‘l se seta giò ‘me fuss giamò stracch, cominci a vess preocupàa…

-Ernestin- me dis vardand in tera -voo a Ciass!

-Portem la ciocolada! Ma insoma l’è minga in Africa, se ghe de fà sto teatrin?-

-Voo minga in gita! Voo a ciapà i capitai.-

-Savevi minga che te seret on scioeur! Balabiot nò, ma che t’avevet i capitai l’è noeuva! Son cuntent per ti, adess paghem el café che mo gh’hoo de netà ‘l marciapé e poeu gh’hoo de portà la scioeura Bandelli al laboratorj per cavagh el sang.-

-Ernestin ciapem minga per el cu, i danée hìnn minga i mè, mì son dumà ‘l prestanòm, l’è des an che go la pension farlocca, me dan quei mil e cinqcent euro al mes per tasé e firmà i cart che me dan, ma adess voeuren portà a cà i dané… e mì resti disoccupà…-

-Ma, la silicosi in Belg, anca quela l’è on montà sù, ona gabola, ona farfanteria…-

-Ma nò Ernestin, quela la gh’hoo; ma l’è minga assé d’avegh la pensiùn! Me mancava el duu per cent, l’è dumà assè d’avegh el fiaton per andà su al prim pian a pé; ma adess se foo? Pòsdomàn finis el paradis! E mì che pensavi de ves in purgatòrj, che ogni volta che vedevi ona Fiama Giala pensavi che vegniven a ciapàm! Adess se foo?- Disend inscì el se drizza in pè come se ‘l dovess andà sul patibol.

-Sètess giò, che mì voo a ciapà duu cafè chi dal cines, intant ti te preparet tuta la storia, che poeu ti te vegnet con mì a cumpagnà la Bandelli in laboratorj e te me cuntet tuscòss, che tant le l’è sorda me na campana.-

Intant che speti i cafè entren duu bancarj del Credit al canton, senti che parlen del gran de fà che gh’han cont el scudo del Tremonti; ciapi i duu cafè e vo.

Gaveva propri reson el me nònn quand el diseva che “lader e paron, l’è come dì: bronz e otton”, han rubàa dì e nott e adess hìnn a pòst cont’ona limòsina.

Ne la portineria el Toni l’éra setà e ‘l vardava e ‘l calendari de Platinette, che la mia miè l’ha tacà sul frigidère per famm pasà la famm, la vardava me se ‘l fùss l’imàgin del Sacher Coeur. Gh’hoo mis davanti el cafè e lù ‘l m’ha vardàa. -Bév!- Ghe foo -Che l’hoo giamò rugàa e fà nò sta piva che ghe chi l’Ernestin Baloss.-

Ben, la foo brev: menter che compagnom la Bandelli, lu el m’ha contàa su ona storia, che s’el gh’avèss minga avùu la facia longa ch’el gh’aveva, mì nò gh’avarìa credùu a nagott.

-Toni– ghe foo quand ch’el finiss -hìnn giamò pasàa trent’ann. nò, pussèe! Che fasevi el gir de le bische, cont’el Francis, hoo pagàa el cont e tiri drizz, ma cognussi anca mò on queidun… Vardem minga inscì, spavèntes nò, voeuri minga fà una dora, ma ona castigada la ghe voeura! Diavol, la me vegnuda anca la rima! Sù ‘ndemm a bév on bicèr, ma cambium de cafè, gh’hoo de fà di telefonad che cont’el mè le mej de nò, ciapa la machina che ‘ndemm dal Gianni, s’el ghe ancamò.

El Toni el pareva ch’el gh’avess de trà su; alora gh’hoo dìi che, se’l voeuréva nò, mì gh’avevi sentì nagòtt e amìs come prima, ma l’era minga on fioeu, l’aveva lavorà con la dinamit in sacocia e adess l’era visin de diventà nonn, che me disess cosa l’era ch’el voeureva de mì, che mì la ciocolada la voeurevi nò, ma a la mia miè ghe piaseva bianca cont i nougatt e ‘l caramel.

-Andemm Ernestin, ti te ga reson.– El me dis, vardando’m drizz in di oeucc. -Hoo lavorà on chilometer sota tera, poeudi minga cagamm adoss per paura de quela facia de merda, e se anca la Madonina la ghe l’ha con lu sem in bòna compagnia.- mì son minga sicur de quel ch’el voeureva dìm, ma on’indea la ghe l’hoo.
La continuarà doman, se poeudi.

Nessun commento: